Mi tío
Curtmetratge
Gènere: documental
Durada: 25 min.
Direcció: Andrea Fernández
Guió: Andrea Fernández i Sílvia Subirós
Oncle: Miguel Alonso
Script editor: Mariana Ricardo
Direcció de fotografia i música: Nino Pessoa
Càmera: Pedro Paz
Muntatge: Florencia Aliberti
Produït per Cornelius Films.
Amb el suport de l’ICAA (Instituto Cinematográfico y de las Artes Audiovisuales). Projecte seleccionat al mentoring del festival L’alternativa i al Primer Test del Festival REC (2020).
En Miguel Alonso és un biòleg, ja jubilat, especialista en limnologia. Ha dedicat la seva vida a explorar milers de llacs esteparis, illes d’aigua en terres àrides, per diversos continents, recollint mostres per a després examinar aquestes bestioles microscòpiques, dibuixar cadascuna de les parts de la seva morfologia i escriure articles que publica en revistes i llibres de ciència.
En Miguel viu des de fa anys enamorat de Mongòlia. Seguint la hipòtesi del seu mentor, el biòleg-oceanògraf Ramón Margalef, va trobar en els seus paisatges la memòria d’un temps perdut en la península Ibèrica fa milers d’anys, un paradís per descobrir on ell pot ser el primer a fer-lo. Des d’aquest moment estudia els seus llacs amb la finalitat d’elaborar el major catàleg limnològic mai fet.
Fins ara porta 1.290 llacs dels 9.000 localitzats en el territori. Això s’ha convertit en la seva missió de vida, una forassenyada empresa que li absorbeix per complet, una conquesta, sens dubte impossible per a algú de 72 anys.
En el seu últim viatge, un petit equip de rodatge encapçalat per la seva neboda, la directora de la pel·lícula, li acompanya per a retratar aquesta quixotesca missió embarcant-se en un viatge que els portarà a recórrer Mongòlia en una furgoneta dels temps de la Unió Soviètica. Biòleg i realitzadora, oncle i neboda, comparteixen el mateix desig de conquesta i d’escapar del seu rol quotidià.
No obstant això, al llarg del viatge, els seus plans entraran en conflicte enfrontant la classificació taxonòmica a la construcció cinematogràfica: el biòleg veu que els temps i mètodes de l’audiovisual interfereixen amb la seva comesa, mentre que la realitzadora comença a sentir un allunyament respecte al personatge i el seu desig de coneixement acumulatiu.
Dos personatges que es consideren antagònics l’un per l’altre, però que viuen amb similar frustració la seva particular “conquesta de l’inútil”.